- En una residència universitària és necessari compaginar dos requeriments en certa manera contradictoris: D’una banda, la població estudiantil està àvida d’interaccions socials les més intenses i emocionants que sigui possible, i això genera inevitablement soroll. D’altra banda, la mateixa població necessita acomplir una activitat intel·lectual que precisa concentració, seguir uns ritmes d’assistència a classes i superar proves i exàmens. I en la línia que va d’un d’aquests pols a l’altre, cadascú se situa en un punt que depèn de la carrera que estudiï, el seu nivell de compromís acadèmic i la seva biografia personal. Per això, establir normes precises que s’apliquin en tot moment i sense excepció és bàsicament impossible. No obstant això, proposem algunes directrius que puguin servir com a punt de partida inicial.
- Es recomana preservar, en la mesura que sigui possible, el silenci i la tranquil·litat en les zones de residencials, desplaçant les activitats més sorolloses i les reunions més nombroses a les zones socials.
- Quan estiguis sol sentint música o veient pel·lícules, especialment de nit, procura usar auriculars. Per contra, si necessites que hi hagi un silenci sepulcral les vint-i-quatre hores del dia per a poder concentrar-te en els teus estudis, considera la possibilitat d’utilitzar taps per a les oïdes.
- Recomanem no posar molt alta la música quan estigueu reunits en conversa. La música alta força al fet que tothom elevi el volum de veu i, si hi ha diverses converses separades, cada grup elevarà la seva veu per a fer-se entendre per sobre de la música i dels altres grups que al seu torn elevaran la seva veu pels mateixos motius.
- En tornar a la residència a la nit o de matinada, tingues en compte que hi haurà gent dormint que l’endemà tindran classe al matí. Procura fer el menor soroll possible i no parlar en veu alta. A més de les evidents molèsties que això pot causar, resulta un comportament bastant agressiu i egoista que la gent pot interpretar com que els altres no t’importen.
